A partir de les reunions de la comissió de diagnosi de Guanyem Sant Antoni, la informació recollida mitjançant enquestes a la sortida del CAP, i una sessió informativa on han participat professionals dels serveis sanitaris públics del barri fem un petit resum de la situació dels serveis sanitaris del barri de Sant Antoni i les possibles accions cap a on caldria orientar l’acció política municipal.

Evolució dels serveis sanitaris.

La Llei estatal de 1986 o Llei general de Sanitat d’Ernest Lluch va establir les bases del sistema de salut públic actual. La llei catalana del 1990 es desenvolupava en el mateix sentit. A partir de 1995 la Sanitat catalana fa un gir i permet la privatització i parcel·lació dels serveis sanitaris públics.

El CAP Manso i l’Hospital Clínic centres sanitaris de referència del barri.

El CAP Manso és un centre sanitari de gran abast i importància que cobreix l’atenció de 4 Àrees bàsiques de salut de la ciutat: Sant Antoni, Esquerra de l’Eixample, Universitat (de plaça Universitat fins a Plaça Catalunya) i Poble Sec  (la part més propera a Plaça Espanya i la Font de la Guatlla, a l’altra banda de la plaça). L’Hospital Clínic és el centre de referència per al barri de Sant Antoni.

Privatització i degradació de l’atenció sanitària al barri.

En els darrers anys els veïns del barri hem viscut en primera persona aquest procés. L’atenció sanitària que feien el CAP Manso i l‘Hospital Clínic s’han posat en mans privades. Concretament l’Hospital del Sagrat Cor pertanyent a un fons voltor de capital luxemburguès ha passat a formar part de la xarxa de salut del SISCAT, tot i ser privat,  i ha assumit una part important de l’atenció d’especialistes i cirurgies que fins fa uns anys es feien al CAP Manso i l’Hospital Clínic. S’han tancat serveis per enviar als malalts al Sagrat Cor.

Confiar aquest servei al Sagrat Cor ha provocat un increment de les llistes d’espera, el buidatge d’especialistes al CAP Manso, i una sobrecàrrega als serveis d’atenció primària per l’anticipació de les altes hospitalàries amb criteris no mèdics que desplacen els costos d’atenció del Sagrat Cor (privat) al CAP Manso (públic).

Aquest augment de la pressió assistencial del CAP del barri provocat per la privatització de serveis s’ha vist agreujada per altres dinàmiques: L’envelliment de la poblacio del barri que requereix majors serveis atenció domiciliària, la pèrdua de poder adquisitiu que fa que molta gent hagi renunciat a la cobertura privada, combinada amb les reticències de les mútues i assegurances privades a pagar certs serveis excloent-los de la seva cobertura.

Malgrat els esforços del personal sanitari per evitar-ho,  l’atenció sanitària del barri s’ha degradat i noves amenaces poden arribar amb la possible privatització de l’atenció domiciliària. A més la privatització de serveis ha generat una opacitat en la gestió que impedeix als ciutadans la seva necessària publicitat i fiscalització. Recordem que malgrat que la gestió és privada els serveis es financen amb diner públic i per tant cal fer-ne un efectiu control per part de la ciutadania.

Canvi de model, prioritats i participació veïnal

Què es pot des de la política municipal per garantir una atenció sanitària universal, igualitària, accessible per a tothom  i de qualitat?

El primer és veure quina responsabilitat té l’Ajuntament de Barcelona: A través del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) -ens públic de caràcter associatiu, adscrit el Servei Català de la Salut- l’Ajuntament participa al 40% de la planificació, organització,  coordinació, gestió,  i l’avaluació dels centres, els serveis i els establiments, instal·lats a la Regió Sanitària i la ciutat de Barcelona.  A més, participa al 60% en dos organismes autònoms:  l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’Insitut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM). Per tant no és només responsabilitat de la Generalitat i l’Ajuntament pot fer valer el seu pes representatiu.

Algunes mesures que podem proposar son:

• Cal que l’Ajuntament es manifesti públicament en contra de la privatització dels serveis sanitaris de la ciutat i reverteixi les decisions en aquest sentit en els que té responsabilitat directa.
• Des del Consorci de Salut de Barcelona cal fer  tot el possible per retallar les llistes d’espera en l’atenció d’especialistes i cirurgies.
• Prestar especial atenció a la salut de la gent gran i l’atenció sanitària especialitzada que requereix.
• Recuperar la visió integral de la salut de les dones i millorar l’atenció en aquest sentit que en els darrers anys s’ha degradat.
• Prendre mesures efectives contra la degradació del servei que ha significat la derivació de l’atenció cap a l’Hospital del Sagrat Cor.
• S’ha de sol·licitar la reobertura dels serveis tancats i de la capacitat instal·lada a l’Hospital Clínic.
• La participació ciutadana en els actuals consells de Salut no funciona. Cal reformular-la, fent-la molt més permeable als veïns i establint diferents graus de participació, des de uns nous Consells de Salut, als CAP, a les Àrees bàsiques de Salut, i plans i activitats de salut de barri amb participació veïnal.