Quin ha de ser l’objectiu de l’educació? Assolir l’excel·lència educativa i la equitat amb especial atenció a la diversitat per tal de garantir el dret a l’educació per a tothom.

Què pot fer l’Ajuntament de Barcelona?  Quines son les seves competències?

Barcelona és l’únic municipi de tot l’Estat que té àmplies competències en educació ja que la carta municipal crea el Consorci d’Educació de Barcelona on l’ajuntament té el 40 % del pes, exercint competències sobre la gestió de l’educació infantil, idiomes, artístic, formació d’adults, formació professional, educació esportiva i de lleure, a més de tenir funcions delegades en la programació en l’educació primària i secundària.

Per tant en matèria educativa l’Ajuntament de Barcelona té molt a dir i pot canviar coses.

La primera escola d’educació primaria que es va fer al barri va estar L’Escola Pia.  Hi ha una escola bressol pùblica que oferta cada any 73 plaçes en front de 894 nens/nes que hi ha al barri de 0 a 3 anys i que s’han de repartir entre la resta de 10 escoles bressol privades . Jo diria que efectivament hi ha 6 escoles de Primaria, cinc d’elles privades de l’església concertades : Griselda-Escoles Pies-, Maria Auxiliadora, Sagrat Cor, Salesians Sant Josep i Sant Francesc d’Assis i una pública Ferrans Sunyer que oferta 50 places per nens /-nes, si volen anar a un altre escola de primaria pública han de sortir del barri cap l’Eixample, Raval i Poble Sec als CEIP: Joan Mirò, Escola del Bosc, Tres Pins, Folch i Torres…i en quant a Secundaria no hi ha cap Institut (IES) pùblic excepte Lluïsa Cura on es fan només el batxillerat i FP , els alumnes de secundaria: ESO i Batxillerat han de marxar a Ernest Lluch, Milà i Fontanals i Escola del Bosc , el curs que ve hi haurà a l’eixample l’institut Viladomat de dues línies només de primer curs. 

El primer que destaca és una gran desproporció entre places públiques i privades concertades a favor de la segona.

Fem un repàs a les principals qüestions:

La zona educativa Sant Antoni – Esquerra de l’Eixample té 130.000 habitants (l’equivalent a la cinquena ciutat de Catalunya i incorpora uns entre 900 i 1000 nens cada any al sistema educatiu. El barri de Sant Antoni compta amb 38.000 habitants. En comptes s’ofereixen 350 places públiques a primària,  a secundària 200 i a bressol la demanada triplica l’oferta. Està clar que hi ha una manca evident d’oferta pública; només una escola pública (50 places P3) en tot el barri davant una àmplia oferta concertada. La crisi econòmica va fent més evident aquest fet i moltes famílies malgrat fer la pre-inscripció a la pública es veuen obligades a entrar a les concertades, on han de satisfer quotes econòmiques que els costen molt d’assumir. D’altres famílies que voldrien fer l’opció de l’escola pública de barri queden fora i han de desplaçar-se lluny de Sant Antoni.

La mala planificació i les retallades han afectat greument al sistema. Per primera vegada anem enrere en educació: En els darrers 4 anys a Catalunya hi ha 3.000 mestres i professors/es menys mentre que el nombre d’alumnes ha crescut en 28.000. A Barcelona la situació és encara pitjor: Hi ha 3.000 alumnes més i 600 mestres i professor/es menys. En un determinat moment no es van construir més escoles preveient una disminució de l’alumnat de P3 i ha estat tot el contrari. Això ha provocat els grups “bolet” i sobre-ratios  a les aules a mesura que s’incrementava l’alumnat nouvingut. De fet, per donar resposta a aquesta demanda creixent s’ha creat una mena d’escola virtual que reparteix els seus alumnes en diferents escoles de l’àrea educativa. En el cas concret del Ferran Sunyer com a d’altres s’ha afegit una nova línia que ha requerit destinar aules com la  de música o psicomotricitat per a encabir aquests alumnes. Això implica no disposar dels espais necessaris  a més de massificació a les aules i els patis. Falta espai al pati a les hores de lleure i han de fer activitats extra escolars llogant espais a l’Aiguajoc.

Les retallades, a més, afecten als serveis que combaten la desigualtat. Per tant trenquen la equitat. Es treuen aules d’inmersió o de reforços a qui més ho necessita. Tenim una escola més desigual, ja que les retallades son molt classistes i afecten més a qui més ho necessita. Significa una pèrdua de equitat, qualitat i integració,  enfrontant a més als diferents col·lectius per qui mereix més l’atenció i els recursos. Al cap i a la fi és una hipoteca a llarg termini. La manca de personal de suport a educació especial fa que es perdi l’atenció personalitzada i que moltes famílies per falta de suport abandonin l’opció de escola d’integració. Això significa un retrocés en el model integrador de l’experiència positiva que suposa.

Les retallades afecten a l’escola en tots els seus àmbits en detriment de l’atenció directa a l’alumnat:

– de personal (mestres, vetlladors, TEI, hores d’EAP, logopedes, treballadores socials, substitucions no cobertes des del primer dia…)

–  El tancament d’aules d’acollida o reducció d’hores assignades per aquestes aules que són absolutament necessàries per integrar els alumnes nouvinguts

– De cursos de formació per mestres i personal educatiu

– Subvencions per projectes d’escola

– Eliminació d’algun tipus de beques com les de llibres de text i material…

Un exemple d’això és que al Ferran Sunyer han perdut el projecte d’intercanvi de llengües.

L’educació inclusiva sense recursos no es pot dur a terme. L’educació ha de fer la seva funció inclusiva i equitativa, però s’està perdent l’esforç inclusiu. L’escola concertada té la 6ª hora i la pública no. A més no totes les escoles concertades compleixen de la mateixa manera amb la seva funció pública i  integradora, ja que en la confecció de les àrees educatives, es concentren els col·lectius de nouvinguts en unes i d’altres en queden al marge, imposant quotes voluntàries que fan de filtre per a l’accés.

La LOMCE és una seriosa amenaça, no només pel tema del català sinó per molts d’altres motius: Devalua matèries optatives traient-les de l’expedient curricular, P3 deixa de ser una etapa educativa, la FP torna a ser una opció devaluada on enviar els que no se’n surten.  A més, acaba amb el funcionament democràtic dels centres. La direcció pot prendre les decisions unilateralment. Segrega nens i nenes per la religió, per la llengua, per gènere, per nivells assolits,… En definitiva, és una llei que en lloc de integrar, segrega. Des de l’Ajuntament no es pot canviar però es pot fer esforços per eludir la seva aplicació mitjançant el consorci.

Hi ha una manca integració i transversalitat en el projecte educatiu, de tal manera que falta integració entre els  diferents nivells educatius i una major implicació i complicitat  dels diferents agents socials i econòmics amb els centres educatius.

En el món del lleure també hi ha una disputa entre entitats educatives de voluntariat i les  comercials. De moment les administracións no s’han decantat per cap de les dues i solen repartir les ajudes de manera equitativa. Amb la crisi ha augmentat la demanda de places en educació en el lleure i la pressió sobre les entitats de voluntariat. Aquestes, a més, veuen retallades les ajudes. i tenen dificultats per participar i integrar-se en el procés educatiu dels centres. Des de El cordill, associació que engloba les 5 entitats de lleure no remunerat del barri (3 agrupaments escoltes i 2 esplais) i que impliquen a unes 500 persones del barri,  han detectat la dificultat de treballar en sintonia i col·laboració amb els centres educatius.

Propostes:

Una millor planificació, augmentant l’oferta pública del barri adequant-la a la demanda en totes les etapes educatives: Escoles bressol, primària i secundària. Cal garantir que l’escola Ferran Sunyer disposi del espais necessaris i evitar la massificació.

Revertir les retallades garantint els recursos necessaris als centres per a que puguin dur a terme la seva tasca educativa en les millor condicions i garantir l’equitat.

Vetllar pel efectiu compliment del servei públic en les escoles concertades.

Evitar les rotacions i la manca de recursos humans per les substitucions.

Aturar la LOMCE i en el seu defecte mitigar la seva aplicació i els seus efectes en tots els àmbits més enllà del lingüistic excercint la capacitat i pes decisori de l’Ajuntament en el Consorci d’Educació de Barcelona.

Cal un projecte educatiu de barri que integri els diferents nivells i etapes educatives i els diferents actors, que valoritzi la tasca de cada un d’ells i que impliqui a la resta d’actors  socials del barri. Fer una crida als agents socials i econòmics per implicar-se en l’educació dels nostres fills.Construir un sistema educatiu de barri integrat que s’obri a tots els agents socials. Els centres educatius del barri han de ser l’eix vertebrador d’un projecte educatiu integrador que compti amb la participació de tots els agents i els veïns de Sant Antoni. Cal recuperar la vessant innovadora i de referència educativa de Barcelona.